img
Quan la gent s'acosta a la naturalesa tot són misteris divins.
I el millor de tot ... El gran silenci.
(Fragment del text d'Anna Comellas a la seva exposició "Des de la foscor del somni" )

L'última exposició d'Anna Comellas revela a través de les seves obres i del seu títol: "Naturalesa i Artifici", un autèntic programa, un manifest del treball que ha dut a terme amb gran coherència en els últims anys i que segueixo amb gran interès.

És un manifest perquè, apel·lant a la dualitat, a la confrontació entre natura i artifici, es revelen algunes de les constants de la seva obra que a continuació intentaré ordenar a partir de l'anàlisi del títol d'aquesta exposició i que és extensible a tot el seu projecte artístic .

La primera dualitat, apareix a partir de la gran coherència del seu procés de treball. Em refereixo a l'ús de la mixtura de mitjans en tota la seva obra: les fustes trobades a l'atzar estellades i tosques al costat d'imatges manipulades per ordinador. Les tècniques convencionals com la pintura acrílica, la xilografia o el gravat dialoguen amb l'alta experimentació, amb la imatge digital sobre planxa de metacrilat o sobre paper artesanal japonès (kozo). Els materials lleugers s'alternen amb els més pesats com el plom.

La segona dualitat implica al color que és la matèria primera de la pintura. Les gammes més denses dels colors foscos dialoguen amb els tons més vibrants i diàfans que es puguin trobar a la natura. El blau del mar, el vermell del foc a "Mar Cremat" o el verd naturalesa, els grisos i negres de "Negra, Negra i Buida". La utilització de capes, sigui per acumulació de pigments o per superposició de sediments creen la sensació que l'obra mostra però també amaga. "Blau i buit" és un dels seus lemes d'una obra anterior.
 
La tercera apareix quan l'artista aconsegueix un extraordinari equilibri entre imatge i abstracció. Per a això, utilitza el llenguatge i la imatge que moltes vegades mantenen una relació contradictòria entre llegir i veure. ... .Julien Gracq, Hugo, Conrad, Lawrence, Buchner o Shmeliov. En els escriptors habita la reflexió i la raó del llenguatge, en la imatge apareix la més alta abstracció visual. Perquè com la mateixa artista afirma: "veure és paradoxal"

El quart element és el diàleg entre els límits es troba a la mateixa constitució de les seves obres. En elles hi sol haver dues parts clarament diferenciades separades, bé per un límit clar com a "L'AIGUA desplega verd" o  la sèrie de 12 quadres en format llibre que a manera de pàgines ressalten el plec intermedi que actua de límit, com en "Mar Cremat" o "El refugi del somni" .Aquests plecs, fissures o límits creen volums i accentuen la frontera entre les dues i les tres dimensions, entre la pintura i l'escultura. A aquesta manera de treballar ha incorporat el format tríptic en la seva sèrie d’ "ombres de mar, de sofre d'Aigua". El tríptic és per definició una espècie de síntesi o superació de les dualitats, alhora que un nou format útil per mostrar i amagar.

La cinquena argumentació d'aquesta estratègia de dualitats, implica els títols de les seves anteriors exposicions, un d'ells, al·ludeix a la "schattenlinie" que és el títol d'una de les seves mostres a Alemanya (2008), la fina línia d'ombra entre el clar i la foscor, entre la llum i l'ombra.

En l'obra d'Anna Comellas apareixen les paradoxes com a estratègia de coneixement "Mar segat" com si es tractés del camp ... "Olor de neu" que són gairebé oximorons inclosa la imatge d'un mar quadrat que s'endevina en la seva proposta de "Tancar el mar ". En els títols de les seves anteriors exposicions també apareixen, com les imatges que sorgeixen del somni com: "Des de la foscor del somni", o de l'al·lusió a la mort: "Qui-dort-meurt" Tancar el mar "i per descomptat a "Naturalesa i Artifici".

L'última consideració sobre el territori de dualitats en l'obra d'Ana Comellas es troba en un aspecte dels més desafiadors que es pot plantejar en matèria creativa, em refereixo a la possible conciliació d'un gran rigor conceptual amb les qualitats estètiques pròpies de l'art. Els solcs que separen parts es troben en tota la seva obra, indiquen la dualitat de les dues ribes, les parts confrontades i necessàries dels marges dels rius, però també la recerca incessant de l'harmonia dels contraris.

Jesús Martínez Clarà.

De la Associaciò Catalana de Critics d'Art i
membre d'International Association Internacional of Art Critics.

Barcelona, novembre 2014
Sobre la Naturaleza y el Artificio